truqueros

a continuacio al llibre possa com tenen que ser els jugadors del truc. (escrit com l'original)


TRUQUEROS

Díu un antic refrà, que per a pasar la maroma i chuar al truc, s’ha de tindre molta serenitat.
Asò es una cosa que la reecomanen molt, per que el que guanya, té dret a tot i el que pert, a saber callar i disimular si se li han fet les orelles del color del rabe.
Este choc, com tots els d’envit, necesita atreviment, valentía, fingiment i ser molt embustero cuant se presente la ocasió.
Hiá qui se mostra tranquil en totes les partides i tot ho pren a risa (encara que la prosesó vatja per dins) hiá qui es nerviós, atarantat, veement i sol tirar la barca a l’aigüa sense ninguna nesesitat. També atres que ho prenen masa a chacota. ¡Pos ni una còsa ni atra! S’ha de buscar el terme mig i sense ofendre ni ofendres, distraures.
Advertim al prinsipi, qu’este reglament es del noble, lleal, distragut i elegant Choc del Truc. I diem elegant per que alló del got i gavinet, fama inmereixcuda que li posaren, passá a la historia. Clar que no deixa de haber qui encara s’asenta ab la gorreta de gaidó, faixeta de pinxo escopìnya de costat i pinta en cacaus i tramusos, tenint a má un barral de vi. Pero, per fortuna, eixos matahomns son escasisims. Hui es chua de americana, sombrero flexible, corbata i pantaló en ralla. Se pinta en armeles torraes i se beu servesa. Hasta ham presensiat una gran partida de senyors ab sombrero dúr i bebien champany. I grans personalitats que no sitêm açí per respecte, han vingut a suplicar-nos qu’els ensenyarem a chuarlo, pagant-mos les lliçons ben pagaes.
Pero al saber qu’era per a explotarlo en l’extranjer , s’ham negat en redó pues el Truc, com les seves, les taronjes, les falles i les cares boniques, no’s dehuen ensenyar a ningú com es fan, per a tindre la exclusiva en Valensia.
Per aixó escribim este Reglament en valensiá del qu’es parla, per a que no s’enteren mes qu’els nostres.
Les normes que donen açi son les de la segona i última clase, o siga de americana i smoking, per que la primera que nomenen se pot dir que no existix. La noblea del choc, l’han fet elevar a la clase mitja i aristocrática.
Este choc es pàregut al boxeo. Allí se fan dos homens morats a punyaes, se trenquen el nas i després de la tocata se donen les mans com lo que son; com dos amics. En el truc, se guasetxen se burlen, se diuen cóses (sense ofendres) i al final se apreten les mans i tan amics com abans o mes, per por a la revancha.
Advertim una cosa; qu’el principal mérit del bon chuaor de truc es, perdent, encara tindre paraules i excuses per a burlarse dels que li han guanyat. ¡EL QUE PERT TE DRET A TOT…! Tornem a recomanar serenitat i cordura.


Vaig tancar el llibret, hi ha una cosa que ha es veu que ha cambiat als últims 50 anys. El truc en l'acutalitat no es un joc de clase mitja alta. Es el joc de cartes més típic dels valencians i el juga tant un pobre com un ric i en la mateixa dignitat. Tambe cal dir que està més estés als pobles que a la capital. Com quasi tot lo nostre per culpa de la castellanisació que va ser més forta a les zones urbanes.