lunes, 3 de noviembre de 2008
viernes, 10 de octubre de 2008
truqueros
a continuacio al llibre possa com tenen que ser els jugadors del truc. (escrit com l'original)
TRUQUEROS
Díu un antic refrà, que per a pasar la maroma i chuar al truc, s’ha de tindre molta serenitat.
Asò es una cosa que la reecomanen molt, per que el que guanya, té dret a tot i el que pert, a saber callar i disimular si se li han fet les orelles del color del rabe.
Este choc, com tots els d’envit, necesita atreviment, valentía, fingiment i ser molt embustero cuant se presente la ocasió.
Hiá qui se mostra tranquil en totes les partides i tot ho pren a risa (encara que la prosesó vatja per dins) hiá qui es nerviós, atarantat, veement i sol tirar la barca a l’aigüa sense ninguna nesesitat. També atres que ho prenen masa a chacota. ¡Pos ni una còsa ni atra! S’ha de buscar el terme mig i sense ofendre ni ofendres, distraures.
Advertim al prinsipi, qu’este reglament es del noble, lleal, distragut i elegant Choc del Truc. I diem elegant per que alló del got i gavinet, fama inmereixcuda que li posaren, passá a la historia. Clar que no deixa de haber qui encara s’asenta ab la gorreta de gaidó, faixeta de pinxo escopìnya de costat i pinta en cacaus i tramusos, tenint a má un barral de vi. Pero, per fortuna, eixos matahomns son escasisims. Hui es chua de americana, sombrero flexible, corbata i pantaló en ralla. Se pinta en armeles torraes i se beu servesa. Hasta ham presensiat una gran partida de senyors ab sombrero dúr i bebien champany. I grans personalitats que no sitêm açí per respecte, han vingut a suplicar-nos qu’els ensenyarem a chuarlo, pagant-mos les lliçons ben pagaes.
Pero al saber qu’era per a explotarlo en l’extranjer , s’ham negat en redó pues el Truc, com les seves, les taronjes, les falles i les cares boniques, no’s dehuen ensenyar a ningú com es fan, per a tindre la exclusiva en Valensia.
Per aixó escribim este Reglament en valensiá del qu’es parla, per a que no s’enteren mes qu’els nostres.
Les normes que donen açi son les de la segona i última clase, o siga de americana i smoking, per que la primera que nomenen se pot dir que no existix. La noblea del choc, l’han fet elevar a la clase mitja i aristocrática.
Este choc es pàregut al boxeo. Allí se fan dos homens morats a punyaes, se trenquen el nas i després de la tocata se donen les mans com lo que son; com dos amics. En el truc, se guasetxen se burlen, se diuen cóses (sense ofendres) i al final se apreten les mans i tan amics com abans o mes, per por a la revancha.
Advertim una cosa; qu’el principal mérit del bon chuaor de truc es, perdent, encara tindre paraules i excuses per a burlarse dels que li han guanyat. ¡EL QUE PERT TE DRET A TOT…! Tornem a recomanar serenitat i cordura.
Vaig tancar el llibret, hi ha una cosa que ha es veu que ha cambiat als últims 50 anys. El truc en l'acutalitat no es un joc de clase mitja alta. Es el joc de cartes més típic dels valencians i el juga tant un pobre com un ric i en la mateixa dignitat. Tambe cal dir que està més estés als pobles que a la capital. Com quasi tot lo nostre per culpa de la castellanisació que va ser més forta a les zones urbanes.
TRUQUEROS
Díu un antic refrà, que per a pasar la maroma i chuar al truc, s’ha de tindre molta serenitat.
Asò es una cosa que la reecomanen molt, per que el que guanya, té dret a tot i el que pert, a saber callar i disimular si se li han fet les orelles del color del rabe.
Este choc, com tots els d’envit, necesita atreviment, valentía, fingiment i ser molt embustero cuant se presente la ocasió.
Hiá qui se mostra tranquil en totes les partides i tot ho pren a risa (encara que la prosesó vatja per dins) hiá qui es nerviós, atarantat, veement i sol tirar la barca a l’aigüa sense ninguna nesesitat. També atres que ho prenen masa a chacota. ¡Pos ni una còsa ni atra! S’ha de buscar el terme mig i sense ofendre ni ofendres, distraures.
Advertim al prinsipi, qu’este reglament es del noble, lleal, distragut i elegant Choc del Truc. I diem elegant per que alló del got i gavinet, fama inmereixcuda que li posaren, passá a la historia. Clar que no deixa de haber qui encara s’asenta ab la gorreta de gaidó, faixeta de pinxo escopìnya de costat i pinta en cacaus i tramusos, tenint a má un barral de vi. Pero, per fortuna, eixos matahomns son escasisims. Hui es chua de americana, sombrero flexible, corbata i pantaló en ralla. Se pinta en armeles torraes i se beu servesa. Hasta ham presensiat una gran partida de senyors ab sombrero dúr i bebien champany. I grans personalitats que no sitêm açí per respecte, han vingut a suplicar-nos qu’els ensenyarem a chuarlo, pagant-mos les lliçons ben pagaes.
Pero al saber qu’era per a explotarlo en l’extranjer , s’ham negat en redó pues el Truc, com les seves, les taronjes, les falles i les cares boniques, no’s dehuen ensenyar a ningú com es fan, per a tindre la exclusiva en Valensia.
Per aixó escribim este Reglament en valensiá del qu’es parla, per a que no s’enteren mes qu’els nostres.
Les normes que donen açi son les de la segona i última clase, o siga de americana i smoking, per que la primera que nomenen se pot dir que no existix. La noblea del choc, l’han fet elevar a la clase mitja i aristocrática.
Este choc es pàregut al boxeo. Allí se fan dos homens morats a punyaes, se trenquen el nas i després de la tocata se donen les mans com lo que son; com dos amics. En el truc, se guasetxen se burlen, se diuen cóses (sense ofendres) i al final se apreten les mans i tan amics com abans o mes, per por a la revancha.
Advertim una cosa; qu’el principal mérit del bon chuaor de truc es, perdent, encara tindre paraules i excuses per a burlarse dels que li han guanyat. ¡EL QUE PERT TE DRET A TOT…! Tornem a recomanar serenitat i cordura.
Vaig tancar el llibret, hi ha una cosa que ha es veu que ha cambiat als últims 50 anys. El truc en l'acutalitat no es un joc de clase mitja alta. Es el joc de cartes més típic dels valencians i el juga tant un pobre com un ric i en la mateixa dignitat. Tambe cal dir que està més estés als pobles que a la capital. Com quasi tot lo nostre per culpa de la castellanisació que va ser més forta a les zones urbanes.
miércoles, 8 de octubre de 2008
orige del truc
Estes línies em van picar la curiositat, vaig pasar la fulla i me vaig trobar açò:
ORIGE DEL "TRUC"
Estos dats i regles, están trets dels principals origen del Choc del Truc arabic o musulmá, per lo que se debía escriure TRUK qu’es com l’escribien els moros, dels qui el heretarem.
Els castellans han adaptat la paraula truco per a encubrir el engany, sorpresa o picardía, etc. Es una còsa que nos sorprén de moment, inesperada; cuant sabent el secret no té res de particular.
S’emplea esta paraula per a expresar moltes martingales. En el Circo, en els efectes teatrals, en la propaganda i s’atrevim a dir que la major part de la humanitat, viu del truco hasta eixos grans invents destructors que propasen per a ferse pór unes Nacions a atres, de bombes, satelits, desintegracións cósmiques, proves de artefactes H.I.J.K., també deuen tindre part de truco encara que reboliquen l’atmósfera per a donar-nos algún disgust.
En fi també s’emplea la paraula truco al xocar de dos boles del billar, en algunes caramboles, i així també se dòna el cas que xoquen, si no dos boles, per lo manco dos cabótes ofuscades.
Per lo tant, l’admitirem tal com se pronúncia en nostra “Regió”i que en tanta rabia se diu algunes voltes: TRUC.
Diuen els llibets musulmans, que tenien els moros una baralla sansera. Pero en un descuit, l’agafaren els xiquets per a xuar a guerres i retallaren els reis, caballs i sotes, designant el as de oros com a símbol i el de copes per a premit dels campeonats. Clar está; quedaren no més que les blanques.
Disgustats els moros al vore que no podien fer partida de brisca idearen un atre choc i de allí naixqué el TRUC, truch o truk que es una expresió com si diguerem en la época actual; ara t’agafaré gorreta.
I en les blanques s’apanyaren , per que als moros sempre els ha pegat per la blancor.
En fi ; siga veritat o mentira, lo sert es qu’entre les moltes coses bones que heretarem d’élls, el noble, lleal, distrét i elegant CHOC DEL TRUC es una de les millors. I ha fet tantes arrels en la terra valenciana i es chua tan re-quete-bé que no nos vinguen en pokers, golfos, bridges, tresillos, julepes, etc… pos aon hi hacha una partida de TRUC que se callen els atres.
No volem dir en asó que despresiem als nomenáts, ja que tots son dignes de de nostre respecte, pero aixina com en estos, s’han de buscar combinasións de reis i caballs de asos dosos i tresos; escaleras, parelles i molts cavilos, en el Truc en cuatre cartes de valor i sols 26 en total, se fan sentenars de combinasións que’no les tenen els demés. A cada ú lo seu.
Estos dats i regles, están trets dels principals origen del Choc del Truc arabic o musulmá, per lo que se debía escriure TRUK qu’es com l’escribien els moros, dels qui el heretarem.
Els castellans han adaptat la paraula truco per a encubrir el engany, sorpresa o picardía, etc. Es una còsa que nos sorprén de moment, inesperada; cuant sabent el secret no té res de particular.
S’emplea esta paraula per a expresar moltes martingales. En el Circo, en els efectes teatrals, en la propaganda i s’atrevim a dir que la major part de la humanitat, viu del truco hasta eixos grans invents destructors que propasen per a ferse pór unes Nacions a atres, de bombes, satelits, desintegracións cósmiques, proves de artefactes H.I.J.K., també deuen tindre part de truco encara que reboliquen l’atmósfera per a donar-nos algún disgust.
En fi també s’emplea la paraula truco al xocar de dos boles del billar, en algunes caramboles, i així també se dòna el cas que xoquen, si no dos boles, per lo manco dos cabótes ofuscades.
Per lo tant, l’admitirem tal com se pronúncia en nostra “Regió”i que en tanta rabia se diu algunes voltes: TRUC.
Diuen els llibets musulmans, que tenien els moros una baralla sansera. Pero en un descuit, l’agafaren els xiquets per a xuar a guerres i retallaren els reis, caballs i sotes, designant el as de oros com a símbol i el de copes per a premit dels campeonats. Clar está; quedaren no més que les blanques.
Disgustats els moros al vore que no podien fer partida de brisca idearen un atre choc i de allí naixqué el TRUC, truch o truk que es una expresió com si diguerem en la época actual; ara t’agafaré gorreta.
I en les blanques s’apanyaren , per que als moros sempre els ha pegat per la blancor.
En fi ; siga veritat o mentira, lo sert es qu’entre les moltes coses bones que heretarem d’élls, el noble, lleal, distrét i elegant CHOC DEL TRUC es una de les millors. I ha fet tantes arrels en la terra valenciana i es chua tan re-quete-bé que no nos vinguen en pokers, golfos, bridges, tresillos, julepes, etc… pos aon hi hacha una partida de TRUC que se callen els atres.
No volem dir en asó que despresiem als nomenáts, ja que tots son dignes de de nostre respecte, pero aixina com en estos, s’han de buscar combinasións de reis i caballs de asos dosos i tresos; escaleras, parelles i molts cavilos, en el Truc en cuatre cartes de valor i sols 26 en total, se fan sentenars de combinasións que’no les tenen els demés. A cada ú lo seu.
una antiga baralla de truc
Este blog va nàixer després de retrobar-me l'atre dia en una antiga baralla de truc que em va donar fa temps el meu yayo.
La baralla ve acompanyada d'un llibret, groc pel pas del temps, on posa en lletres grans:
I per darrere "Imp. Noguera" i un telèfon de la Valéncia d'aquell temps.
L'òbric per a vore que fica dins i em trobe els agraïments. (escrit com l'original)
La baralla ve acompanyada d'un llibret, groc pel pas del temps, on posa en lletres grans:
REGLAMENT DEL TRUC
VALENÇIA 1958
I per darrere "Imp. Noguera" i un telèfon de la Valéncia d'aquell temps.
L'òbric per a vore que fica dins i em trobe els agraïments. (escrit com l'original)
AGRAIMENT
Al llançar esta nova edició del Choc del Truc no volem, els falleros valençians deixar pasar la ocassió d’agrair-li a l’autor la idea d’este Reglament.
José Peris Celda, el mestre de valencianía, una vegada més ha “sentat cátedra” de com es posible sense frases esplosives, sense histerismes trasnochats, reverdir costums entrañables i fer-ho d’una forma galana no mancada de la mes probada socarronería.
De un llibret vell, de antiga tipografía ha naixcut este Reglament que acompanya la mes prehuada baralla del “Truc” i es d’esperar que tal-ment com les fulles seques son clarins de la proper primavera, eixe llibret groginos, mos portará un renaixer del noble, lleal, distragút, elegant i valenciá Choc del Truc Esta renaixença será obra exclusiva del nostre José Peris Celda a qui els falleros valençians li enviem nostre afecte ab un coral abraç.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)